activitats

Des del 04.11.2009 fins al 02.12.2009

Jornades sobre les normalitzacions reeixides

L'Institut de Política Lingüística té com a objectiu fonamental definir i proposar actuacions per a avançar en el camí de la normalització social del català, sobretot al País Valencià, en un context en què les institucions oficials no sols no promouen, sinó que entrebanquen l'ús normal de la llengua pròpia del país.

En aquest sentit és molt interessant conèixer els processos de normalització lingüística i cultural del nostre entorn europeu i occidental –i, en particular, aquells que l'han aconseguida–, ja que ens poden servir de model, inspiració o guia. Aquestes jornades se centren en cinc casos: el Quebec, Flandes, Lituània, Letònia i els Països Catalans.

El Quebec és un país francòfon que, des de la dècada de 1960, ha desenvolupat de manera exitosa un alt grau de normalització lingüística dins d'un estat federal, el Canadà, on la llengua i cultura anglesa –segurament la més potent del món–, és àmpliament majoritària, i on el Quebec s'erigeix com una peculiaritat històrica.

Bèlgica és un cas interessant d'estat binacional que ha assumit i aplicat escrupolosament aquesta duplicitat nacional, lingüística i cultural, amb dues comunitats ben diferenciades tant pel que fa a la llengua com a l'organització territorial: Flandes i Valònia, i a més, una minoria de llengua alemanya també oficialment reconeguda.

Lituània és un estat bàltic que ha accedit a la independència fa relativament poc i que presenta una composició lingüística i cultural molt homogènia, amb un 85% de lituans nadius que fan ús normal de la llengua pròpia, que tot ciutadà té l'obligació de conèixer. En contrast, l'estat veí, Letònia, presenta un nombrosa immigració russòfona de quasi el 30%, enfront d'una població nacional que gira al voltant del 60%. En el moment d'independitzar-se de la Unió Soviètia el 1991, sols un 21% dels parlants dominava el letó, però aquest percentatge s'ha incrementat enormement gràcies a una política lingüística ferma i decidida.

I, finalment, i com a marc d'aplicació de les conclusions, els Països Catalans, una comunitat lingüística dividida en quatre estats, l'andorrà, l'italià, el francès i l'espanyol i, dins aquest, en quatre comunitats autònomes on hi ha règims jurídics i accions de govern dispars i discrepants, una coordinació sota mínims, una política comunicativa comuna quasi inexistent i uns estats refractaris al català, a excepció d'Andorra. Tot això, sense oficialitat plena de la llengua –deure legal i social de conèixer-la– i fins i tot, amb territoris, com la Franja o la Catalunya Nord, on ni tan sols és oficial.

Organitza: Institut de Política Lingüística d'ACPV

Convalidable per 1 crèdit de lliure configuració.

Tipus de matrícula
Públic en general
Entrada gratuïta amb la inscripció.

Estudiants de la Universitat de València
(amb crèdits de lliure configuració)
Preu de la inscripció: 30 euros.

Per a poder assistir-hi, cal que empleneu en el formulari que apareix dessota. Forma de pagament: ingrès al nº de compte de Caixa de Pensions 2100-0700-12-0200059677. Al rebut bancari heu d'escriure en l'apartat de Concepte "Jornades sobre normalitzacions" i en Nom del beneficiari "Acció Cultural del País Valencià" i l'heu d'enviar a l'Octubre CCC, c/ Sant Ferran, 12. 46001 València. Els rebuts els podeu enviar per correu ordinari a l'adreça anterior a l'atenció de Sumsi Palau o per e-mail a l'adreça: spalau@octubre.cat