activitats

12.11.2019

Els tallers de l'Octubre

Biografies dels participants en el 2n Taller de la Música

José María Cámara és president executiu i soci de Drive Entertainment S.L., la productora dels musicals Hoy no me puedo levantar i Enamorados Anónimos. La seua pròxima estrena serà 40 El Musical, l'octubre de 2009, coproduït amb Unión Radio. Ell n'és, juntament amb Ángel Suárez, productor artístic i executiu. És un veterà del món discogràfic: ha sigut Senior VP de Sony BMG per a nous negocis i digital; president de Sony BMG per a la Península Ibèrica fins a la seua retirada del món del disc el 2007; Senior VP de Strategic Projects, a Nova York, el 2002, període durant el qual es va responsabilitzar del reposicionament global d'Elvis (número 1 simultàniament a divuit països i 10 milions de còpies venudes de l'àlbum Elvis 30 # 1). És, a més, responsable del desenvolupament de la carrera discogràfica d'artistes nacionals com Mecano, Sabina, Radio Futura i un llarg etcètera i l'únic executiu de la indústria musical espanyola amb un número 1 mundial a les espatlles, incloent-hi els Estats Units on Macarena manté el rècord històric de 14 setmanes seguides en el número 1, sols igualat per Mariah Carey. Ningú no és perfecte. El 2007 es va deixar el món discogràfic i marxà amb la música a una altra part. Ara produeix i gestiona teatre musical.

Juan Jiménez és director de Software Marketing de Sony Computer Entertainment Espanya. En els seus més de cinc anys d'experiència en l'equip de màrqueting de PlayStation, ha sigut responsable del llançament de l'exitosa saga de videojocs musicals SingStar®. En el cas d'altres productes, ha liderat la integració de continguts locals en els videojocs i a més, ha apostat pel desenvolupament de noves iniciatives des de la divisió espanyola de la companyia. Des de 2008, és responsable de l'àrea de software i gestiona més de trenta llançaments per a les consoles de Sony cada any.

Mario Rigote és el director de La Central Digital (Música). Llicenciat en Ciències de la Informació, té a més un màster en màrqueting per a New Media de l'IEDE. Integrant del projecte europeu pioner per a la distribució de Música Digital MODE (Music on Demand) portat a terme el 1997 amb la SGAE, TeleNor i el Fraunhofer Institute. És professor de Comerç Electrònic en diversos màsters i especialista en nous models de negoci aplicats a la música en l'entorn digital. Compagina la direcció de La Central Digital (Música) amb la Consultoria Estratègica de Continguts de la sDae.

Kiko Fuentes, expert en continguts musicals, ha sigut, fins fa poc, director de continguts de yes.fm, on s'encarregava, a més, de la comunicació externa i del bloc d'aquest servei espanyol de música en streaming. Durant més d'una dècada va exercir com a director general de Warner Music Spain, on va tenir l'oportunitat de treballar per a artistes com Madonna, Cher, Red Hot Chili Peppers, Phil Collins, Green Day o Eric Clapton, entre els internacionals, i Alejandro Sanz, Miguel Bosé i Carlos Bauto, entre els intèrprets en castellà.

Christian Negre ha aconseguit dirigir la seua vida professional cap a dues de le seues grans passions: l'educació i la música. De formació acadèmica irregular, va començar Empresarials i va acabar llicenciant-se en Belles Arts, Negre alterna ara la seua tasca docent amb projectes que tenen a veure amb el netaudio. El seu treball com a professor li ha permès ser espectador privilegiat dels hàbits de consum de joves i adolescents durant gairebé una dècada. Aquest contacte l'ha portat a exercir ocasionalment com a periodista, publicant articles en mitjans de comunicació especialitzats. Actualment dirigeix www.op3.net, un petit experiment sobre l'escena netaudio internacional. L'any 2005 va encetar el projecte www.netaudio.es, una plataforma que aplega netlabels i petits segells per a l'organització d'esdeveniments i per a tractar de difondre i promocionar la seua tasca i el tipus de cultura que defensen. En aquests moments coordina el llançament de www.phlow.es, un magazine cultural sobre música lliure.

Borja Prieto, inquiet i curiós, comença a caminar professionalment a TVE fent pràctiques en el programa “El Semáforo” i creant el seu propi segell discogràfic “Yo Yo”, actiu fins avui. Les seues primeres passes en la indústria les va fer com a cap de producte a Chewaka (segell d'EMI) i com A&R a Universal Records i Virgin Records. Ha sigut comentarista de televisió i en l'actualitat és cap de continguts de MySpace. En la seua dilatada carrera ha treballat amb artistes com Estrella Morente, Manu Chao, Eminem, Sting o Marilyn Manson, a més de ser artista d'Universal Espanya amb la seua banda Meteosat. També ha estat director de revistes musicals i fins i tot Dj, organitzador de festes, concerts i fan de les revistes de paper cuixé, musicals i també esportives.

Arturo Castelló és director de Canales Corporativos, una empresa de base tecnològica especialitzada en el desenvolupament de canals corporatius de televisió IP per a empreses, marques i institucions. Llicenciat en Media & Cultural Studies pel London College of Communications. El 1999 va cofundar l'editorial Numa, que publica traduccions inèdites de Paul Bowles, Raymond Roussel, Murray Bookchin o Chuck D, líder de Public Enemy. L'hecatombe de la indústria editorial motivada per l'explosió digital l'anima a passar-se a l'enemic i es rendeix a Internet, que comença a ocupar cada vegada més hores del seu temps. Decidit a fer de la seua obsessió una forma de vida, cofunda Canales Corporativos, on desenvolupa projectes de vídeo online i campanyes de comunicació en xarxa.

Víctor Domingo és president de l'Associació d'Internautes (www.internautas.org) des del 1998, expert en màrqueting i comunicació digital, membre de la permanent del Consell Assessor de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació (CATSI), vocal de la Comissió per al Seguiment de la Qualitat en la prestació dels Serveis de Telecomunicacions del Ministeri d'Indústria, membre del Comitè d'experts del Fòrum del Govern d'Internet a Espanya (IGF Spain), membre de l'Observatori del Notariat per a la Societat de la Informació a Espanya i col·laborador habitual de mitjans de comunicació tradicionals i digitals.

Ignacio Escolar és blogger, periodista i músic. Els seus blocs, escolar.net i spanishpop.net, gaudeixen de gran popularitat. A més, és editor de elastico.net. Com a periodista, ha sigut coordinador de la web de notícies de Telecinco, Informativostelecinco.com, i també ha sigut el primer director del diari Público. Va obtenir el primer Premi de Periodisme Digital José Manuel Porquet pel seu article “¡Por favor, pirateen mis canciones!” i el diari El Mundo el va seleccionar com un dels 25 espanyols més influents del 2004 en Internet. Ara anuncia que després de l'estiu llançarà un nou mitjà de comunicació per Internet ElDiario.es. Escolar ha treballat també com a consultor de mitjans a Mèxic i Equador i com a músic, va formar part de la banda Meteosat, amb la qual va enregistrar un LP i diversos singles. Actualment, milita en Decodek, un grup que regala les seues cançons per Internet.

Carlos Galán és director i fundador de Subterfuge Records. A partir de l'edició del número zero del fanzine Subterfuge el juny de 1989, va començar a editar en format 7” un bon nombre de bandes de l'encara emergent escena independent dels 90, des d'Australian Blonde a Sexy Sadie, passant per Los Fresones Rebeldes, Najwajean, Fangoria o Dover. Marlango, Cycle, Krakovia o Anni B Sweet són les seues propostes per al nou segle, al qual s'enfronten amb el propòsit ferm d'adaptar-se als temps que corren, ampliant les seues activitats a la contractació i management dels artistes del seu catàleg.

Luis González dirigeix el segell independent i estrafalari Hall of Fame Records des que el va fundar l'any 1994. Sota el seu paraigua, ha donat empara a propostes tan peculiars com el Señor Mostaza, Malcom Scarpa, Panda o la sèrie mundialment aclamada dels Unmatcheds, discos tribut a un dels músics més originals de tots els temps: Frank Zappa. Ara lidera la formació Caballero Reynaldo, amb la qual ha publicat vuit àlbums i que recentment ha reactivat per als directes.

Gerardo Cartón Gascón és director general de PIAS RECORDS SPAIN, SL. Va començar en la indústria musical el 1995 com a representat comercial de la desapareguda Surco Distribución. Allà va viure en primera persona el boom de l'indie nacional, amb discos com Devil came to me, de Dover, o Pizza pop, d'Australian Blonde. D'ací passaria a ser cap de producte de la distribuïdora Mastertrax (1998), per a la qual crearia una secció independent amb segells com Pinnacle o el mateix PIAS, així com la marca Masterdance. Posteriorment, es va dedicar a PIAS SPAIN dins de l'extinta multinacional Edel, contribuint a l'auge de grups internacionals avui consagrats, com ara Muse, Garbage, Mogwai, Sigur Ros o The Magnetic Fields. El 2002, després de dos anys d'experiència amb una major i en tancar la marca alemanya, PIAS SPAIN va reobrir com a etiqueta independent. Amb el temps, s'ha convertit en la distribuïdora alternativa més gran de l'estat, treballa en col·laboració amb segells com Domino, Epitaph o Nuclear Blast i artistes de la talla de Tom Waits, Franz Ferdinand, Oasis o Placebo. A més de responsable de PIAS, Cartón és membre dels 2 PIAS Dj's i col·labora de tant en tant amb Mondo Brutto i Rock De Lux.

Manuel Torresano cofunda el segell Siesta el 1992. Disset anys més tard i amb gairebé més de dues mil cançons enregistrades en aquest segell continua amb les seues funcions com a codirector, funcions que compatibilitza, des de 2007, amb la direcció de la secció espanyola de V2 i des de 2008, amb l'administració de Cooperative Music, companyia anglesa que compta amb alguns dels catàlegs més il·lustres de l'actualitat: Bella Union, City Slang, Wichita, Moshi Moshi, Downtown, Kitsuné...

Mark Kitcatt és gerent d'Everlasting Records i Popstock Distribucions (Spain), president d'UFI (Unió Fonogràfica Independent) i membre de les juntes d'Impala i Merlin. Aquest londinenc de naiximent és el típic dropo que té l'astúcia de trobar-se en el lloc adequat en el moment oportú. Bona part de la dècada dels 80 la va passar treballant al magatzem de la distribuïdora Rough Trade de King's Cross, on va ser, es pot confessar, una peça fonamental de l'embalatge de discos. Després del boom de Rough Trade, vingué la fallida; Kitcatt posà les seues possessions en un farcell i marxà rumb a Madrid, on Caroline International volia crear la seua divisió espanyola. I aconseguiren discos d'or i de platí –fins i tot, el que va ser el primer número 1 d'un disc independent en les llistes d'èxits espanyoles, l'àlbum de Prodigy The Fat of the Land. Mentrestant, la jove plantilla de Caroline va ajudar els segells i bandes independents emergents a desenvolupar l'escena local, de manera que amb el temps i amb el suport de les noves formes de promoció i distribució adquirira un cert nivell de reconeiximent internacional. Més endavant, es va fer amb la companyia i des de 1999 Caroline s'anomena Popstock i el seu exigent, i de vegades exitós segell, Everlasting Records. Ha obert oficines a Barcelona i Lisboa i ha creat un bessó de la distribuïdora física, Popstock Digital. Entre tots dos, es distribueix la crema dels segells internacionals: XL, Naïve, Beggars, 4AD, K7!, Ace, Sub Pop y los más importantes sellos nacionales: Acuarela, Recordings From the Other Side, Absolute Beginners, Origami, Pupilo, Rock On o Mushroom Pillow. Com a president d'UFI, s'encarrega del desenvolupament del format digital, a més d'investigar i educar sobre els drets d'execució. El 2007 fou elegit observador de la junta Merlin, que engloba totes les discogràfiques independents mundials amb l'objectiu de lluitar pels seus drets en el mercat digital. Kitcatt viu al barri bohemi de Chueca, al cor de Madrid, amb la seua dona, fills i algunes mascotes, i es rumoreja que ha vist més vegades The Fall en directe que sopars de calent ha menjat.

Txarli de la Rubia, vocal de l'Associació d'Editors Valencians (EMVA), és productor i editor de noves músiques: mestissa, electrònica, reggae, hip hop... amb Mixer de Medios, companyia que investiga les noves tendències i la seua fusió social, amb projectes com Legalfree.org, una xarxa física i social que distribueix música i cinema independent a través de CAKI (Canal Alternatiu de Cultura Industrial) o Acció Karme (associació que va dinamitzar la música alternativa de València en el canvi de segle). També és autor de compilacions d'avantguarda per a IVAM Electra i Radio City. El seu darrer treball com a productor i editor és Calle real 70, un compilatori en CD i documental en DVD sobre la nova generació del rap underground cubà, com ara Baron Dandy y sus rumberos, Lepanto rockers, El rumbero jamaicano, Asimewole, Nilo, etc.

Katlyn Sabá és directora del Departament de Promoció i Desenvolupament de la Fundació Autor. Aquesta advocada de formació, que ha treballat a l'Institut Affari Internazionali de Roma (1984-1987), al Ministeri de Defensa espanyol (1987-1990), al departament d'Estudis del Gabinet de Presidència del Govern (1990-1994), a l'Institut Cervantes de Casablanca, al Marroc (1994-1996) i a Médicos del Mundo, com a responsable del programa educatiu “Educared” (2001), fa vuit anys que dirigeix el Departament de Promoció i Desenvolupament de la Fundació Autor, des de la qual ha portat a terme activitats com els Premis de la Música, els Premis Max de les Arts Escèniques i el Premi Joves Compositors, cicles musicals com “Fémina”, programes de lectures dramatitzades, gires internacionals i des de 2005, la coordinació de la plataforma Sounds from Spain.

© 2008 Octubre CCCC

C/ Sant Ferran, 12 - 46001 València. Tel. (0034) 96 315 77 99